El nostre grup a elaborat un seguit de propostes per al projecte en col·laboració amb els estudiants d’infermeria des del següent enllaç es poden descarregar el document elaborat:
La revolució digital en el turisme.
Ja poc ens va visitar el professor José Antonio Donaire, que dóna classes a la Facultat de Turisme de la UdG. Ens va parlar sobretot de la relació de les noves tecnologies amb el turisme. Fent-ne una mirada per sobre ens adonem de l’enorme influència que el món 2.0 ha tingut sobre la forma d’entendre, planificar i informar-nos per marxar.
Actualment hi ha molta més comunicació entre els pre-turistes i els post-turistes. Sense intermediaris. Fa uns anys per anar de viatge era complicat organitzar-lo sense comptar amb les agències de viatges. Com els venedors d’enciclopèdies els ha passat molta factura l’omnipresència del món digital i les possibilitats d’intercanvi d’informació.
Mitjançant internet els futurs visitants d’una ciutat poden interaccionar mitjançant hashtags per Twitter o llocs web com tripadvisor.com creats expressament per això. Es redueix molt la influència dels intermediaris. La moda low cost arriba al turisme també. Webs com atrapalo.com o booking.com són molt usades per consultar tarifes, comentaris, reservar i organitzar un viatge sense cap tipus d’interacció d’agències de viatges. Per contra prenen molta més importància cadenes d’hotels, ja que s’han adequat a aquestes noves tecnologies per tal de fer ofertes, promocions i continuar arribant als pre-turistes.
Aquesta tendència va en augment. Sobretot després de l’auge dels smartphones i la possibilitat d’estar en tot moment i a qualsevol lloc del món a un clic de la xarxa. L’any 2007 el 51% dels viatges que van anar als Estats Units va ser reservat mitjançant internet. L’augment ha estat exponencial i actualment en son gairebé la totalitat.
Jaume Torrent
La societat a ritme 2.0
Actualment la societat occidental ha vist com s’ha transformat a un ritme frenètic la seva dinàmica i formes de relacionar-se. Internet i les noves tecnologies ens tenen eclipsats en un món on la comunicació ha pres protagonisme. La culpa, per dir-ho d’una manera, la té la tecnologia 2.0.
Què ens permet aquesta tecnologia? Persones que tenen idees, projectes, pensaments, inquietuds; les comparteixen, les difonen en un gran contenidor, que és visitat per milions de persones de tot el món. Un exercici de sinapsi col·lectiva i gratuïta, amb la finalitat de compartir. El resultat és una mena de brain storming mundial hiperactiu.
A diferència de llocs web on els usuaris es limiten a la observació passiva dels continguts que s’ha creat per a ells, un lloc Web 2.0 permet als usuaris interactuar i col · laborar entre si com a creadors de contingut generat per usuaris en una comunitat virtual. La Wikipèdia, o les xarxes socials com facebook en serien un exemple.
La irrupció dels mitjans socials d’internet, juntament amb les eines de comunicació en línia i les tecnologies digitals configuren un intens canvi en el món de la transferència tecnològica.
Comença una nova era en la gestió de les relacions amb la indústria des de les universitats, organismes de recerca, centres tecnològics i fins i tot empreses de base científica i tecnològica. Un clar exemple el tenim en la recent trobada de les TEDx que es va fer a l’UDG fa pocs dies. Gràcies a internet mai fins ara havia estat possible connectar amb l’entorn empresarial, educatiu i social de manera tan directa, eficient i global. Les eines de la web social o web 2.0 com blogs o xarxes socials desmunten completament els esquemes tradicionals de pensament i inicien una profunda transformació en la forma d’entendre els ecosistemes de relacions d’innovació al voltant dels centres de coneixement. Les xarxes socials han revolucionat la forma de comunicar però també han canviat la nostra forma d’informar-nos. Els mitjans de comunicació, doncs, no poden ser aliens a aquesta tendència, al contrari, han de participar activament i, per això, és fonamental estar al dia en els últims corrents en tecnologia 2.0.
Des de la meva humil opinió, recomano a les universitats, i també als instituts, que imparteixin cursos i assignatures de caràcter tecnològic per tal de que els futurs estudiants entrin en el nou món comunicatiu més ben preparats i qualificats que la nostra tímida i principiant inserció.
David Güell
TURISME 2.0: LA PLATAFORMA ÉS LA XARXA
El concepte turisme 2.0 neix com a proposta col·laborativa i de bidireccionalitat.
Jose Antonio Donaire, director del institut d’Estudis Turístics, geògraf i professor a la Universitat de Turisme, va impartir el passat dimarts 8 de Maig una classe mestre sobre Turisme 2.0 i els recursos turístics a la web, als estudiants de comunicació Cultural de la Facultat de Girona.
La plataforma del 2.0 és la xarxa i consta d’una beta permanent, és a dir, és un producte que mai s’acaba i on els usuaris poden interactuar. És quelcom en constant renovació, un concepte constant i mutant. Es forma a partir d’una intel·ligència col·laborativa, així els pre-turistes poden parlar amb els post-turistes i a la inversa per oferir informació.
D’aquesta manera els portals oficials creen aplicacions en què els usuaris són els proveïdors de la informació. Els posturistes són qui canvien la forma de veure dels pre-turistes ja que la seva informació sempre serà molt més sincera que no pas una web que proporcioni informació sobre el seu propi servei, ja que no serà pas tant objectiu.
Donaire proporcionà informació sobre diferents webs que ens poden interessar alhora d’informar-nos prèviament a fer alguna estància turística.
En peta permanent
La xarxa està en permanent metamorfosi com el propi servei que ofereixen, on el consumidors són productors alhora (el que mcLuhan batejà com prosumer). Serveis com els de google, ebay o la iniciativa de ses illes menéame, fan evident aquest esperit de constant evolució evidenciant en un lloc o altre que estan en beta permanent.
Menéame, en particular, avisa que està en “peta” (no beta), doncs aquesta constant evolució moltes vegades es tradueix en mal funcionament del web.
Borja B.
Blocaires i turistes
El canvi més notable de la revolució que vivim avui dia, és la interacció amb els mitjans. L’anomenada capacitat social, obliga a replantejar com es consumeix la informació. Els mitjans tradicionals han dotat les seves informacions a la xarxa d’un espai per a l’opinió dels lectors, aquest espai però és molt pobre i si hi ha contra-resposta aquesta es dilata tant en el temps que perd sentit.
En conseqüència han aparegut els blocs i les xarxes socials, on l’internauta no només consumeix sinó també genera informació. És el que el M. McLuhan va batejar com a prosumer en el seu llibre Take today (1970).
Els blocs turístics estàn en auge, doncs, les ressenyes no les fa un expert que molts cops està convidat (i quasi coaccionat a parlar bé), sinó que les fan blocaires que comparteixen la seva passió pel turisme amb la vida social a la xarxa.
Els pre-turistes parlen amb els post-turistes.
Els turistes han après que la comunicació turística de les pròpies destinacions és fàtica i hiperbòlica i han comencat a buscar un audiència alternativa. El boca-orella en turisme no ha sigut mai una bona opció, el radi d’acció és molt petit i tenia molt poca incidència. A la xarxa, en els webs 2.0 l’audència és més. Per primera vegada a la història del turisme els post-turistes poden parlar amb els pre-turistes. La imatge d’una destinació ja no només està amb mans de la destinació i això ha canviat radicalment la comunicació turística.
Els usuaris han traslladat la seva experiència com a prosumers en tots els àmbits possibles, i el turisme no podia ser menys.
Borja B.
Turisme 2.0 en 10 twitts
peudepagina
La motivació principal del 81% del turisme que arriba aquí NO és el sol i platja #comunicaciócultural
peudepagina
El turisme canvia mes rapidament que la informacio sobre el turisme#donAire @comunicaciocultural
peudepagina
La clau: escolta activa gràcies al 2.0 #comunicaciócultural
peudepagina
No us obsesioneu amb les eines @donaire #comunicaciócultural
EstiguesalDia
http://Sitorsquat.com la web ideal per les noies q busquen waters de 5 estrelles quan fan de turistes! #comunicaciocultural #estiguesaldia
peudepagina @peudepagina
El roaming és un dels problemes del turisme 2.0#comunicaciócultural
peudepagina
@DonAire tens les adreces en una carpeta delicious per poder mirar-nos tots els enllaços? #comunicaciócultural
peudepagina
Parlem dels blogtrips #comunicaciócultural
peudepagina
La tecnologia permet fer un anàlisi del turisme, fins ara impensable.#comunicaciócultural
peudepagina
Turistes amables que etiqueten els espais visitats a les seves fotos#turisme2.0 #escoltactiva @comunicaciocultural
Borja B.
L’ús racional és aquell que s’ajusta a la prescripció facultativa
Carme Bertran representant del programa UdG saludable. Dr. Josep Costa i Dolors Corominas representats de l’IAS i Anna Bonmatí de la Facultat d’Infermeria, han exposat davant dels alumnes de comunicació cultural quin és el funcionament dels organismes que representen i quina és l’essència dels projectes sobre l’ús racional dels medicaments.
Algunes iniciatives orientades a racionar la medicació no han funcionat. Un ús racional és un ús racionat.
J.C.- Per regla general si. I és veritat que iniciatives d’aquestes no han funcionat, possiblement per interessos de les farmacèutiques. Des de les institucions sanitàries hem d’aconseguir que es faci el que diu el metge.
És a dir el projecte va orientat tant al que es pren la medicació quan no està preescrit, com al que no se la pren quan així li diu el metge.
J.C.- S’ha d’anar amb molt de compte si associciem gran quantitat de medicaments a ús irracional. Hi han molts de pacients que es prenen molts medicaments per preescripció, ja els agradaria no haver de prendren tants!
Com creuen que entendrà la gent de la campanya, si s’efectua des de les mateixes institucions que perden serveis amb les retallades. No es pot entendre com un contrasentit?
J.C.- Hi han moltes iniciatives que funcionen com els medicaments genèrics. El que busquem és faci un bon ús dels medicaments. Que la medicació s’ajusti a prescripció mèdica.
La meva pregunta no anava en aquest sentit. El pacient entendrà correctament la campanya si ve del mateix centre que està perdent prestacions?
J.C.- Això són decisions polítiques, i hi estariem molta estona parlant
Però creu que el pacient pot entendre la qüestió de fons si la campanya prové d’unes institucions degradades, que sembla que prenen les decisions per motivacions econòmiques i no mèdiques?
…
Els profilàctics són medicaments? [La confusió va envaïr la classe]
D.C.- Perdona?
Els preservatius són medicaments?
D.C.- Només els anticonceptius hormonals necessiten prescrpció facultativa.
Borja Balsera
El 2.0, una eina més que útil
Avui, dimarts 8 de maig, José Antonio Donaire s’ha presentat davant els alumnes de 3r de Comunicació Cultural per introduir-los al món del turisme 2.0. Ell és geògraf i professor en la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, i actualment és el director del Institut d’Estudis Turístics.
Què és 2.0?
Quan parlem de 2.0 parlem de la informació compartida on la plataforma és la xarxa, hi ha una beta permanent, s’adapta al client, els lectors són els clients i on la intel·ligència és compartida. És un canvi social, de paradigma.
Què és exactament Beta?
Són les versions imperfectes que abans de ser llençades al mercat són tastades per algú per perfeccionar-ho.
I Beta permanent?
Consisteix en tenir el projecte sempre en constant canvi, mutant, sempre dirigit pel públic.
Què és Turisme 2.0?
Quan ens referim aquest concepte hem de tenir en compte tres realitats que apareixen amb força des de fa pocs anys: Primer, la comunicació entre els pre-turistes i els post-turistes, una bona manera per conèixer el país o ciutat de la qual vols visitar. Segon, el fenomen just in time, on gràcies a les noves tecnologies com el twitter, els turistes parlen a l’instant amb altres turistes i s’informen del que succeeix allà on visiten. I per últim, l’aparició de la llarga cua, “long time”.
En que consisteix exactament el “long time”?
Es tracta d’ especificar els productes per un petit públic.
Actualment en quin nivell es troba Girona amb relació a la comunicació 2.0?
Avui en dia Girona té una repercussió Europea gràcies a webs i eines que s’han originat a la ciutat gironina.
Hi ha alguna web que ens recomanis?
N’hi ha moltes que us poden servir d’ajuda com: www.pinterest.com, www.wikiloc.es, www.topsy.es, entre moltes altres.
N’hi ha una de molt curiosa com: sitorsquat.com, que t’indica els lavabos més a prop d’allà on et trobes.
peudepàgina 